» Projectes: Cultura

CERCADOR

Museu Pablo Gargallo, 21 de juny -10 de setembre de 2006

La fundació abertis, la Fundació Francisco Godia i l’Ajuntament de Saragossa van presentar a la capital aragonesa l’exposició Les arrels de l’art contemporani a la Fundació Francisco Godia, que va aplegar obres de 23 artistes procedents de la col·lecció d’art del mecenes Francisco Godia Sales (Barcelona, 1921-1990). L’exposició va poder ser visitada al Museu Pablo Gargallo del 21 de juny al 10 de setembre de 2006.

La mostra va incloure obres dels artistes pioners de la modernitat, com ara Hermen Anglada-Camarasa, Francesc Gimeno, Joaquim Mir, Isidre Nonell, o Josep Maria de Sucre. També es podien veure obres d’art contemporani d’entre el 1920 i el 1950, com les de José de Togores, Joaquín Torres- García, Julio González, Pere Pruna, Óscar Domínguez, Antoni Clavé o Ismael de la Serna. Igualment, a la mostra era present la plenitud de la segona avantguarda, amb treballs de Juan Genovés, Josep Maria Subirachs o Jorge Castillo, i l’actualitat, amb una selecció d’obres de Miquel Barceló, Modest Cuixart, Hans Hartung, Josep Guinovart, Piero Manzoni, Joan Ponç, Josep Riera i Aragó i Josep Uclés.

L’exposició reconstruïa el discurs històric al voltant de l’art del segle XX des d’una perspectiva innovadora que, més enllà d’escoles i moviments, concedia protagonisme als artistes. Entre les obres presentades destacava un oli doble —anvers i revers— d’Óscar Domínguez, que mostrava de manera molt explícita l’impacte dels moviments d’avantguarda en la sensibilitat dels artistes de postguerra. Un altre dels autors que encarnava les mutacions i els canvis de sensibilitat de l’art contemporani era Joaquín Torres-García, de qui es van presentar dues obres: la Figura femenina, de 1928, que introduïa la representació ideogràfica, i Constructivo plano de color y grafismo, de 1936. Pel que fa a les pintures d’artistes actuals, destacava el Rinoceront (1981) de Miquel Barceló, un Cuixart (Pintura, de 1959), un Guinovart de 1959 i la Composició de Hans Hartung (1958).